dijous, 16 d’abril de 2015

La reforma de la UB, o com desmantellar la Universitat de Barcelona

Informe d’experts d’en Wert 2013: “Se recomienda igualmente que las universidades reflexionen sobre su estructura de centros (véase también el cap. III) para abordar si fuera necesario como ya han hecho algunas de ellas una reordenación de sus facultades, escuelas y departamentos, con el fin de racionalitzar y maximizar el buen uso de los recursos existentes. (pàg. 70)”

El passat mes de maig el rector de la UB, Dídac Ramírez, amb el suport del seu equip va presentar un borrador de la reforma de la UB que volia reduir el nombre de facultats de 18 a 10 i el de departaments de 106 a 55, entre altres mesures.

Tota la comunitat universitària va demanar temps per analitzar i discutir la reforma, ja que la direcció de la UB volia aprovar-la a l’estiu perquè no es pugui organitzar una resposta. Al final no ho van poder fer i ho han hagut de retardar fins aquests curs 2014-2015.

Ens trobem en un context de crisi estructural, en que la privatització i mercantilització de l’educació pública són una via d’escapament perquè les grans empreses puguin remuntar els seus beneficis. La reforma de la UB la podríem emmarcar dins de EU2015 i els atacs que rep l’educació en època de crisi.

En referencia a les facultats hi hauran tres grans canvis:
-        Medicina, infermeria i odontologia es fusionaran en una Facultat de Medicina i Ciències de la Salut.

-        Filologia, Geografia i Història, Biblioteconomia i Documentació, i Filosofia es fusionaran en la nova Facultat d’Humanitats. Belles Arts passarà a ser un centre inscrit d’aquesta facultat.

-        Es crearà una Àrea de Ciències i Enginyeries (amb les facultats de Biologia, Física, Química, Geologia i Matemàtiques inscrites).
El més curiós es que ni tan sols ells mateixos compleixen els criteris que han marcat en el document de la reforma, que no és més que un altra forma de retallar l’educació pública, disminuir la qualitat i el servei de la universitat  i permetre l’entrada de capital privat en aquesta.

No hi ha cap relació demostrada entre eficiència i concentració de facultats, en la pràctica altres universitats al món que han fet aquestes reformes no han millorat el seu rendiment.

La reforma dels departaments en sí mateixa una vergonya. No han analitzat si realment hi ha departaments que podrien funcionar millor junts, simplement han demanat que es redueixin al 50%, de 106 departaments a 55. Sense cap anàlisi seriós ni argument.
Cap de les possibles millores pressupostaries venen de la reforma  de les estructures sinó de altres afegits que han posat a la reforma. O de subvencions que tindran de la Generalitat si la fan, es a dir que la mateixa generalitat esta fent xantatge a la Universitat de Barcelona perquè faci aquesta reforma.

Tant la Generalitat com el govern central tenen deutes milionaris amb les universitats, si realment disposen de recursos per millorar el finançament haurien de posar-los al servei de la universitat sense cap tipus de xantatge.

Es una reforma que principalment afectarà als professors i no tant els alumnes, però que d’alguna manera també ens afectarà. Doncs si estem reduint les estructures i els recursos de la universitat en realitat també disminuïm la qualitat docent i si facilitem que en un futur redueixin graus o serveis també ens afecta.

La solució no es intentar canviar aquesta reforma, sinó posicionar-nos frontalment en contra. Professors i estudiants junts, perquè ens afecta a tots dos.

El problema no es només, com sempre, la reforma o les propostes en sí. Mentre siguin els grans empresaris, l’estat o la generalitat i no nosaltres el que tingui la màniga per la mà cap de les propostes que facin ens afavoriran de cap manera. L’única sortida que tenim per millorar l’educació pública es plantejar nosaltres mateixos les millores.


Javier Alcalà Sevilla, responsable de la federació d’UB