Informe
d’experts d’en Wert 2013: “Se recomienda
igualmente que las universidades reflexionen sobre su estructura de centros
(véase también el cap. III) para abordar si fuera necesario ‐como ya han
hecho algunas de ellas‐
una reordenación de sus facultades, escuelas y departamentos, con el fin de
racionalitzar y maximizar el buen uso de los recursos existentes. (pàg. 70)”
El
passat mes de maig el rector de la UB, Dídac Ramírez, amb el suport del seu
equip va presentar un borrador de la reforma de la UB que volia reduir el
nombre de facultats de 18 a 10 i el de departaments de 106 a 55, entre altres
mesures.
Tota
la comunitat universitària va demanar temps per analitzar i discutir la reforma,
ja que la direcció de la UB volia
aprovar-la a l’estiu perquè no es pugui organitzar una resposta. Al final
no ho van poder fer i ho han hagut de retardar fins aquests curs 2014-2015.
Ens
trobem en un context de crisi estructural, en que la privatització i
mercantilització de l’educació pública són una via d’escapament perquè les
grans empreses puguin remuntar els seus beneficis. La reforma de la UB la
podríem emmarcar dins de EU2015 i els atacs que rep l’educació en època de
crisi.
En
referencia a les facultats hi hauran tres grans canvis:
-
Medicina,
infermeria i odontologia es fusionaran en una Facultat de Medicina i Ciències de la Salut.
-
Filologia,
Geografia i Història, Biblioteconomia i Documentació, i Filosofia es fusionaran
en la nova Facultat d’Humanitats.
Belles Arts passarà a ser un centre inscrit d’aquesta facultat.
-
Es
crearà una Àrea de Ciències i
Enginyeries (amb les facultats de Biologia, Física, Química, Geologia i
Matemàtiques inscrites).
El
més curiós es que ni tan sols ells mateixos compleixen els criteris que han
marcat en el document de la reforma, que no és més que un altra forma de
retallar l’educació pública, disminuir la qualitat i el servei de la
universitat i permetre l’entrada de
capital privat en aquesta.
No hi ha cap relació demostrada entre
eficiència i concentració de facultats, en la pràctica altres universitats
al món que han fet aquestes reformes no han millorat el seu rendiment.
La
reforma dels departaments en sí mateixa una vergonya. No han analitzat si
realment hi ha departaments que podrien funcionar millor junts, simplement han
demanat que es redueixin al 50%, de 106 departaments a 55. Sense cap anàlisi
seriós ni argument.
Cap de les possibles millores
pressupostaries venen de la reforma de
les estructures sinó de altres afegits que han posat a la reforma. O de subvencions que tindran
de la Generalitat si la fan, es a dir que la mateixa generalitat esta fent
xantatge a la Universitat de Barcelona perquè faci aquesta reforma.
Tant
la Generalitat com el govern central tenen deutes milionaris amb les
universitats, si realment disposen de recursos per millorar el finançament
haurien de posar-los al servei de la universitat sense cap tipus de xantatge.
Es
una reforma que principalment afectarà als professors i no tant els alumnes,
però que d’alguna manera també ens afectarà. Doncs si estem reduint les
estructures i els recursos de la universitat en realitat també disminuïm la
qualitat docent i si facilitem que en un futur redueixin graus o serveis també
ens afecta.
La solució no es intentar canviar
aquesta reforma, sinó posicionar-nos frontalment en contra. Professors i
estudiants junts, perquè ens afecta a tots dos.
El
problema no es només, com sempre, la reforma o les propostes en sí. Mentre
siguin els grans empresaris, l’estat o la generalitat i no nosaltres el que
tingui la màniga per la mà cap de les propostes que facin ens afavoriran de cap
manera. L’única sortida que tenim per millorar l’educació pública es plantejar
nosaltres mateixos les millores.
Javier Alcalà Sevilla, responsable de
la federació d’UB