Als darrers anys l’educació pública està patint una sèrie
d’atacs i reformes als diferents àmbits educatius. No podem deixar de banda que
les Escoles Oficials d’Idiomes (EOI) també s’estan atacant progressivament.
Cada cop més estudiants necessiten un títol de nivell que
certifiqui el coneixement d’un idioma per a poder acabar els seus estudis. O
bé, a l’hora de buscar feina és com requisit acreditar un certificat d’idioma
dins del marc europeu comú. Com a conseqüència, la majoria de la població
recorre al mètode ràpid, oficial i més econòmic, i aquest és a les EOI. L’actual
nombre de demanda d’alumnes a les diferents Escoles Oficials d’Idiomes han fet
un gir en el funcionament d’aquestes.
En primer lloc, l’accés a aquests centres s’efectua per sorteig.
Aquest sorteig no té cap consideració amb l’alumnat amb menys recursos
econòmics, per tant, deixa a l’atzar la
possibilitat per a l’alumnat que no té altra alternativa. En segon lloc, les
taxes de l’escola s’incrementen dràsticament curs rere curs i equiparant
aquests estudis públics amb una acadèmia privada. Això fa que cada cop més
estudiants no puguin assumir el cost d’aquests estudis. A més, si un estudiant
ha de repetir curs se’l penalitza pagant al curs següent el doble de la
matrícula. Així mateix, va succeir el darrer juny a l’examen de nivell avançat
d’anglès (5è curs) a Catalunya, l’índex d’aprovats va ser del 24%, una xifra
baixa que porta aquestes conseqüències als repetidors. En tercer lloc, l’assistència
juga un paper primordial en les EOI, ja que l’obligatorietat d’assistir a
classe suposa un problema. De fet, la majoria d’alumnat són estudiants i
treballadors, per tant, impossibilita combinar i conciliar la vida laboral amb
els estudis. L’assistència a classe a l’hora de qualificar a l’alumnat no es
valora en absolut ni és té en consideració, sobretot quan els exàmens són de
caràcter oficial a 3r i 5è curs.
En global, podem afegir se’ns prepara per a un examen i
no se’ns ensenya la llengua. Els exàmens oficials no avaluen el conèixer o
dominar una llengua sinó determinats continguts específics.
Creiem que el model de les Escoles Oficials d’Idiomes s’està
enfocant cada cop més a un model privatitzador, com està succeint a les
universitats, instituts de secundària, centres de FP, conservatoris de música...
D’aquest mode, restringeix cada cop més que l’accés a l’estudiantat de classe
treballadora i d’extracció popular a les EOI. L’estudiantat d’aquest àmbit mai
han mobilitzat a aquesta comunitat educativa. Però mai és tard si prenem
consciència de la situació actual i comencem a organitzar-nos a cada centre
d’estudis.